El primer cop que he anat a un Casino

 

xD

Fa temps em van ensenyar
a jugar a la típica ruleta de casino a nivell casolà. És molt fàcil i divertit jugar
amb fitxes de plàstic entre amics, però sempre havia volgut saber com és un
casino de veritat. Jo m’ho imaginava tipus pel·lícula: Homes amb pajarita i dones
amb vestit llarg prenent Martinis.

El cap de setmana passat
(aprofitant unes vacancetes), voltant per Tarragona vaig passar per davant d’un
casino i em va picar la curiositat. Vaig entrar-hi aprofitant que la intenció
era sortir a la nit i que, agafant els talons, les bambes les havia deixat a l’hotel.

Han passat tres dies i encara
estic ES-PAR-VE-RA-DA! Res de glamour, res de lentejueles, i res de Martinis. Els
individus que rondaven per les ruletes no s’assemblaven ni molt menys a en
James Bond. La majoria es tractava de gent totalment malalta. Forrada i
malalta!

Us descriuré els
tres veïns bàsics que tenia a la ruleta:

1) El que anava de
guanyador:
Un home de 50 anys amb barret de cowboy que movia fitxes de 100
euros amunt i avall fent veure que en tenia moltes. Primer em vaig quedar a
quadros, però fixant-m’hi bé en perdia moltes més comparat amb les que
guanyava. Tot i així es comportava com si fos el gran guanyador.

2) La tieta Paquita:
No he sabut com anomenar-la millor. Era una dona de més de 65 anys, arreglada
però despentinada i suada. Enganyada per l’actitud de l’home amb barret de
cowboy, posava les fitxes damunt on ell les posava. Evidentment, ella no
entenia per què mai arribava a acumular més de 100 Euros.

3) Els joves histèrics
forrats:
Aquests anaven de ruleta en ruleta apostant bitllets de 50 euros. Mentre
els llençaven sobre la taula al crit de: “¡Al impar!”, corrien cap a una altra
ruleta a llençar-hi més bitllets repetint el mateix pas. No vaig veure cap d’aquests
bitllets multiplicar-se.

Jo poc a poca anava
fent el meu petit benefici fixant-me en els últims números i amb el culet ben apretat
cada vegada que la bola estava a punt de parar-se. Finalment, vaig ser la única
que va aconseguir triplicar els euros inicials. Fins i tot va haver de venir l’amo
a demanar-me que si us plau deixés de jugar. (És broma). Només vaig aconseguir
el suficient per pagar-me un sopar ben parit i un parell de còctels. Això sí,
la teràpia per superar el trauma no me la pot pagar ningú!

Anuncis

6 pensaments sobre “El primer cop que he anat a un Casino

  1. A mi em van ensenyar la sala del Bingo. Si fa no fa era el mateix: veies el típic guiri que demana de tot per menjar i compra 3 o 4 cartrons compulsivament, el grupet de jaies que amb ulleres de cul de got van encertant-ne alguna, un grup de joves exaltats (que també podíem ser nosaltres) que estaven allà només per fer la tonteria, l’home amb el puro que fa veure que ho controla molt però que veus que mai canta res,… Molt depriment tot.

  2. jajajja que bo! les pelis sempre ens enganyen!!
    Jo hi he anat una vegada a jugar el Bingo, i tres cuarts del mateix.

  3. Potser no els vas veure, o no hi eren, però també hi ha un grup que juguen quantitats relativament petites i acaben guanyant una mica més del que han jugat, acostumen a apuntar dades en una llibreta petita, quasi d’amagatotis, i fan un ball parell/senar i, de tant en tant algun número, porten una quantitat exacta per jugar i quan l’esgoten escampen la boira.
    Aquests acostumen a ser els que més treuen, tot i que tenen mals dies.

  4. Doncs jo no hi he anat mai, però això de l’home amb el barret de cowboy és molt autèntic eh!!!
    Ja ens ensenyaràs el truc per triplicar les peles, noia!!! 😉

  5. I vas aguantar? amb les tietes i els cowboys? incomprensible, jo m’hauria pixat a sobre! hihihi

  6. aniol jo també era dels joves exaltats, jejeje.
    Meia la diferència deu ser que al Bingo només es mouen cartrons. Al casiino es mouen fitxes de mil en mil euros.
    Josep doncs em sembla que jo era d’aquest grup… Vam fixar-nos un valor inicial d’inversió i anant mirant els colors, parells imparells, etc. el què vam guanyar ens semblava un tresor :$
    Laia el truc és estar d’una xorra impressionant. Suposo que el pròxim dia toca perdre 😦
    zel no, no em podia aguantar el riure. Però en el fons, es tan trist veure aquesta gent que no vol admetre que està enganxada.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s